Aquest és un escrit que us devia i aprofito avui per a fer-lo. M'agradaria explicar-vos de forma resumida aquests 2 anys i 3 mesos des de la creació de l'empresa fins avui.
Si tirem endarrera jo crec que el cuquet de l'emprendoria va començar mentre treballava a l'ajuntament de Sant Hilari, on mai vaig volguer crear cap negoci degut a la meva inexperiència i a què trobava poc ètic crear una empresa mentre estava a un lloc a l'administració pública, en el fons pots tenir influència, i més si treballes per a fer-ho... no va ser el meu cas, jo em vaig limitar a fer de tècnic, tant bé com vaig poder, tinguent en compte que no havia treballat mai ni per administració pública ni a enlloc en cap tema referent a l'ho que havia estudiat.(excloent l'any i mig de pràctiques de helpdesk a Oracle). Tot i que el cuc es va despertar a Sant Hilari, no va ser fins a l'estada a Londres on vaig dir, jo no puc estar pendent de si una gent creuen que sóc vàlid o no ho sóc, i vaig començar a puntar-me coses de les que m'agradaria fer,...i aquí va sortir: Crear la meva pròpia empresa. Tot i això, el fet d'estar en un país desconegut, sense conèixer prou bé la llengua va fer que creiés que no era el moment oportú per a dur-ho a terme (ara ja m'hi veuria en cor).
Un cop vam tornar, la meva estada a INSA va ser curta (10 mesos) i tinguent en compte que el projecte pel que havía entrat es va acabar al cap de 6, 4 mesos és molt de temps per pensar i aquí va ser on vaig dir "I perquè no??". I vaig començar. Tenia clar què volia, quin era el sector al que volia arribar, tenia clar com fer el marketing, només faltava deixar la feina, i tirar endavant.
Finalment, degut a què m'havien fet un contracte d'obra i servei, i aquesta obra s'havia acabat feia 4 mesos em van haver d'acomiadar, podent disposar així de l'atur (és una molt bona ajuda!!). La inversió a fer era poqueta (un pc en condicions, escriptori i cadira). A més ens vam embarcar en canviar de lloc on viure (vam passar de Mataró a Pineda, pagant més de lloguer, pensant que ens estalviaríem gasolina), doncs la meva parella treballava a Pineda. Tot i això, la cosa va tirar endavant.
L'empresa en un principi estava orientada al Cloud Computing, serveis que estan a internet i que poden ajudar a moltes petites empreses, era de consultoria tecnològica per a petita empresa. S'oferia un servei integral (assessorament, instal·lació dels programes necessàris, formació i suport). Tenia molt clar però, quin era el meu níxol de mercat, petites empreses amb poca tecnologia, que amb la tecnologia poguessin millorar molt els seus beneficis. A nivell de marketing, tenia molt clar que la "porta freda" no podia ser la millor estratègia (moltíssima gent va a porta freda, i jo no era un desconegut) així que vaig decidir trucar la porta d'alguns ajuntament i associacions de comerç per fer xerrades gratuïtes per aquestes empreses sobre quines eines tenien a internet i de les que podien beneficiar-se. Cal dir que d'aquí van sortir 2 xerrades (A Sant Hilari i a Pineda de mar) i d'aquí va sortir tota la feina relacionada amb l'empresa que he fet fins abans de posar-me en robòtica educativa. Van sortir uns 3 o 4 clients directes, però indirectament van sortir altres coses.
Algunes còpies de seguretat online, 4 o 5 webs ,algunes botigues online i molta formació en xarxes socials, marketing, google apps...I podríem dir que això ha sigut ClauTIC en l'ho referent a aquesta branca.
... Marc, però avui encara fas això? Bé alguna cosa faig, però ja podríem dir que gairebé res.
En el tema de robòtica educativa, la història encara té més "chicha"... Abans de res, m'agradaria comentar-vos que a mi em van assessorar per a crear l'empresa al TecnoCampus de Mataró, de la mà de l'Emma Feriche i de la Myriam Compte (en el primer i segon projecte respectivament).
Doncs un cop engegada l'empresa, vaig veure que a l'estiu hi havia una forta baixada i hi havia un tema que feia temps que em rondava pel cap... com barrejar educació, tecnologia, robòtica... diferents temes que m'agradaven molt... i vaig arribar a la conclusió de crear un campus tecnològic. Vaig buscar què s'estava fent i vaig donar-me compte que en tot Espanya només es feia un campus de robòtica (al País Basc) i vaig decidir de fer-ne un aquí, al Maresme, en concret al Tecnocampus de Mataró. Vaig fer tot el plà d'empresa i economico-financer i tot i que desdel propi Tecnocampus no ho acabaven de veure clar del tot, els números sortíen...
Jo en un primer moment volia que els monitors fossin alumnes del Tecnocampus i que em cedissin o pagar el preu de cost de les aules (buides durant l'estiu) a canvi de publicitat i de donar feina i formació a estudiants seus. Va semblar que no els hi interessava gaire, i em van fer pagar lloguer de les aules (amb un 50% de descompte perquè el projecte els hi agradava... cal dir que totes les empreses incubades tenen un 75% de descompte en lloguer d'aules, jo no estava incubat, però vaig pagar com 2 anys d'incubadora).
El cas és que per la seva sorpresa, sense gairebé ajudar-me en fer la difussió, el campus es va omplir... 90 nens i nenes van passar per aquell campus d'estiu, un campus totalment diferent a l'ho que s'havia fet fins al moment....
Bé, el cas és que els hi va agradar tant que fins i tot Jaume Teodoro (Director del Tecnocampus) va venir la última setmana de juliol arrastrant amb ell diferents mitjans de comunicació que fins ara no s'havien interessat pel campus (Vanguardia, M1TV, Capgròs - jo vaig haver de pagar 150 euros per sortir en un minianunci a la seva web amb molt poc retorn, i no recordo si algun més). Cal dir que es van penjar medalles dient a M1TV que aquest campus organitzat per ClauTIC i Tecnocampus (ells només em van llogar les aulesi van posar una noticia a la web) era un inici d'un projecte més gran... El mateix Jaume Teodoro ja em va dir que allò ho havíem de fer gran i que ens hi havíem de guanyar tots la vida (jo fins ara creia que les Universitats es dedicaven a fer classes a majors de 18... però algunes es veu que no, per sort espero que no totes siguin igual).
El campus es va acabar al setembre amb un gran èxit, i a finals d'aquell mes em convoquen per una reunió amb Jaume Teodoro (en principi amb ell sol) on també va aparèixer l'Emma Feriche. Em van comentar que volíen fer creixer més el campus i que contaven amb mi. Que havien mirat d'organitzar la First Lego League, però que el que volien era donar a conèixer el campus nois i noies més joves durant més temps.
En aquella reunió jo els hi vaig comentar que si volien fer-ho es podria fer fent activitat durant l'any, amb una competició pròpia utilitzant robòtica i videojocs..,. igualment amb ClauTIC com a col·laborador de Tenocampus. Els hi va encantar la idea i em van dir que s'ho pensarien. Al cap de 2 setmanes tornava a tenir reunió. En aquest cas, ells havíen fet una presentació molt espectacular resumint el que jo els hi havia plantejat (clubs d'entrenament per anar a competicions, tallers puntuals, competició pròpia, formació per a profes en temes de tecnologia utilitzant robòtica...) vaia un projecte gran i per descomptat campus d'estiu, nadal i setmana santa. M'agradaria remarcar que jo des del primer moment els hi vaig dir que no volia perdre la marca ClauTIC, ja que tot això ho estava creant jo i em van dir que cap problema que per això no hi hauria cap problema. Em van demanar que els hi fes amb 2 setmanes màxim un projecte, un pressupost, una calendarització de què costaria i quines activitats fer a dins d'aquestes línies proposades per mi en la primera reunió i de les que ells havien fet una presentació a la segona reunió, aquí ja no hi havia en Jaume Teodoro, aquí ja hi havia l'Albert Garcia Pujadas (flamant fitxatge estrella en aquell moment) i l'Emma Feriche. Bé, vaig acceptar a canvi de fer els campus d'estiu sota la meva marca i cedint la marca, però essent jo el coordinador d'activitats i creador de continguts a les activitats de la resta de l'any (tot i que eren creades per a mi...).
Un cop feta tota la feina i enviada, van decidir deixar passar temps (o això creia jo...) fins que un dia em van convocar a una reunió. Em van plantejar que estava molt bé tot el projecte que havia fet, però que no tenien diners amb l'ho qual si podien trobar algú que els hi fes més bé de preu, ho faria aquella altre gent. Cal dir que no havien trobat a cap empresa externa que els hi fes més bé de preu, i van decidir tirar de professors de la universitat i, sobretot, del grup de robòtica encapçalats per l'Eloi Vilalta (jo feia mitja hora l'havia acabat de conèixer). Em van comentar que els campus es farien, però sota la seva nova marca Xnergic i que jo perdria la marca, tot i això si ho volia fer els podia seguir fent, perdent la marca i pagant un % dels beneficis. Després d'un any i mig de feina, no volia perdre la marca sota aquestes amenaces i condicions... i m'hi vaig negar, en aquell moment, paraules textuals d'Emma Feriche "Tecnocampus passarà de ser una oportunitat a ser una amenaça per a ClauTIC". Jo no entenia com una entitat formada per Ajuntament de Mataró, Universitat de Mataró, UPC i Pompeu Fabra, podia arribar a aquests nivells... i de fet encara no ho entenc...
El cas és que m'hi vaig negar, havent de buscar així una nova ubicació pels campus de Nadal... tot i això ho vam aconseguir.
Després dels campus vaig enviar un Twit al sr. Mora alcalde de Mataró que va acceptar a rebre'm (bé de fet ell no, va ser Miquel Rei, com a regidor i president de Tecnocampus). Li vaig explicar la història i, tal i com va dir ell, s'havien pres algunes decisions desafortunades - tant parlar d'emprenedoria, i Tecnocampus s'apropia de projecte... i pel que m'han comentat no només del meu - . Vam organitzar una reunió amb Miquel Rei i Albert Garcia Pujadas. Em van dir que clar, Xnergic estava evolucionant molt, i jo els hi vaig dir que em semblava genial, però que volia fer els campus d'estiu sota el meu nom. Semblava que els hi interessava que jo col·laborés amb Tecnocampus, i em van dir que fes una proposta de com m'agradaria col·laborar, i que em sentís còmode. Els hi vaig proposar de fer tant sols els campus, però sense perdre la marca (semblava que ara si que hi estaven d'acord). Encara estic esperant resposta d'aquella gent (és allò que s'en diu silenci administratiu no?). De fet una de les coses que sempre he pensat és, si haig de cedir la marca, com a mínim deixa'm fer-ho a algú gran..
Crec que s'ha d'afegir que actualment Tecnocampus està fent tot aquest club creat per ClauTIC, l'està tirant endavant, però han canviat coses. Per exemple, en els campus no utilitzen Lego Mindstorms, utilitzen arduino, i van perduts en quines edats ho han de fer servir, ara no sé si és a partir de 12 anys (nosaltres comencem a partir de 8). Algunes de les propostes que vaig fer no les han dut a terme, segurament o perquè no eren viables o perquè no ho saben com fer... O sigui que realment si que és tecnologia a mataró, però no té res a veure amb els nostres productes. També perquè els campus ClauTIC i els altres productes han anat evolucionant.
Després d'aquest "xascu" amb Tecnocampus de Mataró, i amb l'Ajuntament de Mataró, vaig decidir marxar ràpid d'aquella ciutat...i va ser quan vam decidir fer els campus d'estiu a Pineda i Sant Cugat.
Tant sols comentar que el fet de fer 2 campus a la vegades fa complicades algunes coses, sobretot el funcionament del campus (que van anar molt bé, però no ho tenia controlat) i crec que és aviat encara per no tenir controlat un campus, sobretot si vols oferir un servei de qualitat. És per això que el campus d'estiu 2014 serà itinerant i a la web
www.clautic.com/campus i
www.clautic.com podreu trobar tota la informació del campus "On tour"
Actualment, he documentat moltes coses del campus, per tal de seguir innovant i millorant i aprofitant per crear productes i serveis derivats, sempre relacionats amb la robòtica educativa, que són necessitats que es creen al voltant dels campus (que són els nous projectes).
I res més, només dir que tirarem endavant i que s'ha de tirar endavant encara que et trobis amb coses d'aquest tipus (i d'altres), perquè val la pena lluitar pel que un creu, i més si és el teu propi projecte.
Tenia ganes d'explicar-vos la història de Xnergic perquè veieu un clar exemple de com tirar endavant malgrat les dificultats (cal dir que ho vaig passar bastant malament després de tot això). M'agradaria afegir, que una de les coses que em va fer dir que no a la proposta "indecent" de Tecnocampus no va ser a nivell econòmic, ja que hi sortia guanyant, sinó que vaig plantejar-me de si volia treballar per a ells... i la resposta va ser NO, és el meu projecte i ho faré com jo vulgui sense haver de donar explicacions. Cal dir que la majoria de pares i nens que venen als campus en surten encantats, no sé si ho faria amb la mateixa passió si ho fes per TecnoCampus... no crec.
